CATALANA DE LLUITA

HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT DE LES LLUITES OLÍMPIQUES

Els orígens de la lluita com a esport son molt remots i sovint barrejats amb mites i llegendes. El sorgiment de la llluita al igual que altres tipus d'exercicis, han tingut un procés històric social creat i mantingut segun les necessitats de l'home: amb fins militars, religiosos, a festivitats i finalment buscant el desenvolupament físic i psicològic.
No existeix cap país que pugui ser considerat com el fundador de la lluita. La lluita es va iniciar a molts pobles amb lluites folklòriques plenes de tradicions i llegendes. És indudable que les primeres formes de lluita tenien aplicacions militars, sobretot a pobles guerrers per excelencia, com els mongols, turcs, tártars, etc.
És per això que l'origen de les lluites olímpiques es trova a les lluites folclòriques (existeixen al voltant de 160 variables al món), i aquestes tenen les seves regles, vestimenta, lloc on es practica,...
La tradició dels punts d'Àsia en lluites folclòriques és molt gran, encara són famoses les lluites tradicionals a Xina,India,ex-Unió Soviètica,Irán,...
La lluita a Egipte va aconseguir un gran desenvolupament al voltant de 2470 A.C., lo que pot donar una idea de l'antiguitat d'aquest esport. Però existeixen tanbé altres pobles d'Àfrica que han practicat formes de lluita folclòrica des de fa molt de temps, com a Senegal,Sudán,o Nigeria que en un futur poden ser grans exponents de les lluites olímpiques
La lluita a Europa també s'ha desenvolupat a molts països com Bulgaria,Turquia,Grecia,..
La lluita grecorromana (que en aquest temps no es coneixia amb aquest nom) es va practicar a països del nord d'Europa pels celtes,teutons,eslaus,normarnda,..
La lluita lliure olímpica (que tampoc es coneixia amb aquest nom) es practicava a pobles amb gent menys robusta, més agil que preferien dins de les seves lluites tradicionals el agarrar de cames de tot el cos.
Molts homes de gran importancia de tots els temps han practicat lluita. És el cas d'Aristoteles,Sócrates,Plató,Espartac,A.Lincoln, G.Washington,i una llista interminable.
La lluites olímpiques ha anat evolucionant i desenvolupant-se ràpidament, és practicada a quasi tot el món i és un dels esports més clàsics i tradicionals dels Jocs Olímpics de l'Era Moderna, com ja ho era als Jocs Olímpics de l'antiguitat.

HISTÒRIA I DESENVOLUPAMENT DE LES LLUITES OLÍMPIQUES

EGIPTE.Molts escriptors creuen que la lluita es va originar a Xina, a la India o a Sumeria però lo més probable és que molts pobles de l'Antiguitat tinguessin formes de lluita al mateix temps. A la tumba de la Cinquena Dinastia (2470-2329 A.C.) es van trobar dibuixos amb lluitadors en acció. Altres frescos es van descobrir a les tumbes de Beni-Hassan. amb 400 tècniques diverses de lluita;219 a les Bathi III; 122 a la Sethi i d'altres, on ´s possible observar tècniques que a l'actualitat són encara utilitzades. GRECIA..La lluita va florir a l'Antiga Grècia amb gran esplendor. És indudable que aquest esport va arribar als grecs procedent d'Egipte, però també d'altres pobles d'Àsia. Els grecs van elevar a nivell de ciencia i art l'enfrontament entre dos oponents a la lluita. Segun la Mitologia Grega, les regles d'aquest esport van ser donades a l'home per la diosa Atenea, mitjançant la intervenció del heroi Teseo. Altres llegendes relaten que la lluita va ser inventada per Hermes i per Palestra, la seva filla.
El gegant Anteo, fill de la Terra va ser vençut a la lluita per Hercules, i Homero ,a la Iliada, relata amb gran detall el combat de lluita sostinguda per Ulises i Ayax als jocs funeraris que amb motiu de la mort de Patroclo va organitzar Aquiles; el combat va ser molt disputat i com cap va poder dominar l'altre, Aquiles va optar per premiar igual als dos herois. Ayax era l'home més corpulent i fort dels exercits grecs, però Ulises, que era d'una estatura mitjana, era un lluitador molt tècnic.
Els estudis fets pels historiadors de la Federació Internacional de Lluita (FILA) no són complets pel que fa a Grècia, encara existeix molt material per estudiar.
Sabem que no existien categories de pes a les competicions. També , que existien diferents tipus de lluita i un dels més practicats era l'estil "Alindisiz" on no hi existia puntuació i la victoria s'obtenia quan l'oponent es retirava del combat. Altre estil era "orthos" en el que si hi existia puntuació i es buscava posar d'esquena al rival.
Per guanyar s'havia de derribar o llençcar a l'oponent durant el combat tres vegades. Es considerava punt quan el lluitador tocava el terra amb les mans,colzes, esquena,..
Per altre banda, és un error vincular la lluita estil Grecorromana amb l'antiga lluita dels grecs ja que els atacs a les cames no estaven prohibits com ho demostren molts treballs arqueologics i literaris, dibuixos en ceramica, frescos, escultures,..
Després, a Roma, la lluita no va aconseguir el mateix desenvolupament i esplendor que a Grecia, ja que els romans preferien els combats de gladiadors, i la lluita formava part de l'entrenament dels soldats i dels gladiadors.
Al parlar de lluita "Grecorromaan" s'enten que aquesta lluita va ser adoptada pels francesos després de la Revolució Francesa i aquest estil de lluita es practicava sobretot a certs paisos d'Europa Occidental. A altres paisos se li deia "Lluita Francesa" però no va ser fins al final del segle passat que els seguidors de la passió per l'antic, per els classics helenics, li va denominar "lluita Grecorromana".
L'origen d'aquest estil, diuen els experts, va tenir lloc als paisos nòrdics on la gent molt robusta preferien l'estil de lluita amb agarres per sobre la cintura, ja que la seva corpulencia li dificultava el agarre de cames.
La lluita va formar part del programa olímpic com una disciplina independent al 776 A.C. i va arribar a ser part central dels Jocs. A la olimpiada dl 708 A.C, la lluita va formar part del pentatlon.ón.
No es sap amb exactitud quines van ser les disciplines en que es competia, però molts autors consideren que la lluita va ser el principal d'aquests events. Els gimnasos de l'Antiga Grècia, la lluita va arribar a tal desenvolupament, que ja era comú l'us de "ninots" o "domis" , per realitzar els diferents llençaments i tècniques de lluita.
Papirs antics mostren els exercicis i tècniques utilitzades pels grecs, aixi com la famosa fras d'aquell temps dirigida als joves "Primer s'apren a lluitar a una escola, per després competir".
JAPÓ A Japó la lluita es va practicar ampliament. El sumo és l'estil tradicional de lluita i és actualment l'esport nacional
XINA.Com a altres paisos d'Asia, la lluita va tenir un gran desenvolupament a Xina, encara que existeix poca informació sobre les pràctiques d'aquest esport en aquest pais. Sabem que a l'any 221 D.C, l'emperador Tsin-Chihouang, va ordenar que tots els asumptes foren resolts amb combats de lluita, i ell mateix va ser un gran lluitador, al igua lque altres emperadors com Han-Vou (140-86 D.C) i Houang-Teoung (923 D.C)
INDIA. D'acord als relats èpics del Ramayana i Mahabarata, la lluita es va practicar molt a la India i els seus estils van tenir gran difusió De acuerdo a los relatos épicos cap a altres paisos d'Asia. D'acord als mites, el mateix Buda va ser un gran lluitador i va arribar a lluitar per la princesa Gopa
PERSIA. A l'antiga Persia (avui Iran), la lluita es va desenvolupar i va arribar a tenir gran relleu. Va rebre la influència de diferents països com la India, Sumeria i altres, però la influencia principal la van rebre de la invasió mongola al comandament de Gengis Khan, qui van portar el seu tradicional de lluita. Després durant la invasió turca del segle XI, els turcs van establir els seus estils de lluita enriquint la lluita persa. Els perses tenien gimnasos als que deien "Casas de fuerza! on es practicaven una serie d'exercicis paramilitars amb claus molt pesats de fins 40 lliures i exercicis especials pel maneig de l'arc i la espada, per l'exercici fonamental era la lluita. Hi havien 2 estils: el "Koshti" i el "Mazendari". Aquests estils son practicats en l'actualitat.
TURQUIA.Una gran tradició de lluita té Turquia, que com a Iran, va desenvolupar diversos estils sent el més famós, el seu "Lluita en oli", per lo que existeix una gran afició avui en dia. Hi havia escoles on entrenaven amb una metodologia impresionant de fins 300 lluitadors. Aquestes escoles es deien "Tekes" i el seu esplendor va començar a declinar amb la desaparició dels Sultans.
MONGOLIA.La lluita mongola ha tingut una gran influencia sobre els demes, ja que durant les invasions mongoles, les seves tècniques van influir notablement a la pràctica d'aquest esport. No només és famosa la seva lluita tradicional "Barilda", sino que també un altre estil de lluita a cavall, el "Bokh" que es practica actualement per aquests atletes. La lluita, junt l'arqueria i l'equitació son els esports nacionals.
RUSIA. A l'antiga Rusia, la lluita va tenir un gran desenvolupament sobre la Decima Centuria. És famós el princep Mstislav Tchiornij, qui a l'any 1002 va sostenir un combat de lluita contra el príncep dels Kassogs, el gegant Rededya. D'aquesta mateixa època ressalten els lluitadors Ilya Muromets, Dobrynia Nikitich, Misha Borissovich, entre d'altres. A fins de 1800, es crea a Rusia el "Cercle Amateur d'Eports" on la lluita va tenir un gran desenvolupament. A Rusia ja existien estils de lluita tradicional molt famosos, com el "Chidaoba" a Georgia, o la lluita tartara,..
ALEMANIA.Cap a 1539, va ser publicat el primer manual de lluita a Alemania i el seu autor va ser Fabián von Auerswald i es diu "L'Art de la Lluita". Ja cap a 1700 la lluita va començar a desenvolupar-se molt a Europa, sobretot a Alemanya i França.